UNA DE TANTES
Maria S.
Avui estava fent una ullada al web de Global i m’ha cridat l’atenció la crítica que tenen penjada sobre el documental Una cierta verdad, del director Abel Garcia Roure.
He estat tota la meva vida envoltada d’esquizofrènics. La meva mare és psicòloga especialitzada en aquesta malaltia. Ella no els recepta medicaments, però crec que la tasca que fa és tan o més important que la que es du a terme al Parc Taulí de Sabadell.
El documental mostra el que la majoria de gent coneix sobre l’esquizofrènia però, a més, en mostra la pitjor cara, la qual cosa fa que la gent “sana” els agafi més aversió.
Al matí, la mare passava consulta en un petit despatx de Lesseps; a les tardes feia tallers en grups. Amb el pas dels anys aquests tallers s’han convertit en una gran empresa, on la facturació en compta en milions d’euros. Tots els seus treballadors són esquizofrènics. Van a treballar cada dia, es relacionen i porten una vida completament normal. Veuen la necessitat de la medicació i ningú els obliga a prendre-la.
L’esquizofrènia té moltes cares, se la pot mirar des de molts punts de vista, i Una cierta verdad només mostra una cara de la malaltia sense tenir en compte molts d’altres aspectes.