TRANSTORN D’IDENTITAT DE GÈNERE
Maria S.
Fa dos dies que s’ha dut a terme la primera operació de canvi de gènere en una menor a Espanya.
Al saltar la notícia, s’ha parlat molt de la necessitat de l’autorització judicial per poder dur a terme l’operació.
Tenint molt fresca encara la modificació de la llei de l’avortament, amb la qual les menors poden, als setze anys, decidir per elles mateixes si volen o no tenir la criatura, crida molt l’atenció la impossibilitat de que els joves de setze anys no puguin decidir per ells mateixos què volen ser.
Per què són més madurs quan parlem de fills? Per què ens creiem més a una noia de setze anys que ens diu que es veu responsable per ser mare que no pas una noia de setze anys que ens diu que sent que és un noi? No ho entenc.
Penjo l’àudio d’una entrevista que li van fer a l’agost al doctor Iván Mañero, el metge que ha dut a terme l’operació. El què hi diu és francament interessant. No us dic res més.
Per saber-ne més: Hora 25, cadena SER, programa dedicat a aquesta qüestió.
Publicat en 14 gener 2010 at 9:48
I avui ha sortit una altra que diu que a l’Hospital Clínic hi ha una llista d’espera de 100 persones per canviar de sexe…
Publicat en 14 gener 2010 at 9:47
La notícia en qüestió: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=677351&idseccio_PK=1021