Avui dilluns s’acaba el període d’exàmens i es reprenen les classes. Evidentment, i per variar una mica, ha fallat un professor. No hi ha classe.

Agafo la Vanguardia i me’n vaig al bar. Sempre miro el què destaquen de la lavanguardia.es. Llegeixo el següent: “Se dispara la demanda de búnkers en España por las teorías apocalípticas del 2012”.

Me quedat al·lucinant. He entrat al web de La Vanguardia i m’he trobat amb aquesta notícia.  Després de llegir-me-la tota i de mirar la pàgina web del G.S.E. 2012, no puc parar de riure.

Penso que són massa catastrofistes. No arribarem mai a necessitar búnkers i, si mai en necessitéssim, seria perquè ha passat alguna cosa molt grossa i, per tant, no valdria la pena continuar habitant el planeta. Hi ha assumptes molt més prioritaris que no pas construir búnkers públics per si de cas.

Que el món està malament això ja ho sabem. Enlloc de mirar de salvar “el propi cul” s’hauria de mirar de salvar el planeta. Sinó, on es pensen que viuran?

Que per què creuen això? Potser aquest vídeo us ajuda a entendre’ls millor…

Quina gràcia al llegir la notícia d’ahir sobre els raigs còsmics. Em vaig enrecordar de tot el tema de la Confederació Galàctica. Fixeu-vos en aquest vídeo:

Hi ha tot un seguit de gent que es pren molt seriosament l’existència d’una Confederació Galàctica que vetlla per la Pau universal i ens prepara per la transició/ascenció…

Jo només n’he sentit a parlar d’oïdes, no m’he molestat en investigar-ho més a fons. Però des del primer moment ja es veu que no hi ha per on agafar-ho. Aquest vídeo que us he penjat és el més seriós que tenen. Tot això em sona molt a secta i religió, a ‘anada d’olla’, com diríem el jovent. Hi ha algú que cregui en la veracitat de la Confederació Galàctica?

Què  pots fer si ets un dels “pringats” que s’ha quedat sense entrar tot i tenir acreditació?

Solució

Abrakadabra! és el nom d’una de les exposicions que hi ha actualment al CosmoCaixa. Us la recomano molt. L’altre dia hi vaig anar i m’ho vaig passar bomba. Així que, ara que arriba el cap de setmana, aprofiteu per anar-hi abans que s’acabi. Esteu avisats!!

Màgia, ciència, tècnica, què és què? Dues, tres cares de la mateixa moneda? Les monedes tenen tres cares? No ho sé, ja no ho sé…

Us deixo un vídeo sobre els famosos trilers… què en dieu: màgia, ciència, tècnica, il·lusió?

CHOP CUP from :weareom: on Vimeo.

Fa cosa d’un any, potser una mica més, Kate McAlpine es va inventar aquest rap genial explicant el funcionamet del LHC, el gran accelarador de partícules. Sense cap mena de dubte és aquest és un dels camins que ha de seguir la divulgació científica.

Vint-i-set quilòmetres de túnel sota terra
Dissenyat amb cap per enviar protons al seu voltant
Un anell que creua entre Suïssa i França
Seixanta nacions contribueixen a l’avenç científic
Dos raigs de protons dansen al voltant, saltant a través de l’anell
Colpegen els cors dels detectors, construïts per xocar
I tota aquesta energia es comprimeix en un espai diminut
Es torna massa, es creen partícules del buit
I llavors …
El LHCb mira on va l’antimatèria
ALICE mira les col.lisions d’ions de plom
CMS i ATLAS són semblants …
Busquen qualsevol nova partícula que puguin trobar.
L’LHC accelera protons i plom …
I les coses que descobreix poden sacsejar teu cap.
Veiem asteroides i planetes, nombroses estrelles
Sabem que un forat negre viu al centre de la galàxia
Però tot això no té explicació …
Què manté a totes aquestes estrelles unides? -Hi ha alguna cosa més …
La matèria fosca interactua només a través de la gravetat
I com captures una partícula que no es pot veure?
Mirem el principi de conservació de l’energia
I amb claredat apareixeran les partícules
Pots veure volar les partícules en raigs com esprais
Però no perceps que alguna cosa ha anat per un altre camí
Dius “La meva llei ha estat violada!” Això no té sentit!
Cal una altra partícula per restaurar l’equilibri.
Podria ser matèria fosca, i per primera vegada …
Vam començar a entendre què ha de omplir la major part de l’univers conegut.
…
Perquè …
LHCb mira on va la antimatèria
ALICE mira les col.lisions d’ions de plom
CMS i ATLAS són semblants
Busquen qualsevol nova partícula que puguin trobar.
L’antimatèria és com el bessó malvat de la matèria
Perquè excepte per la càrrega i el seu spin
És el mateix una partícula que la seva contrària
Però no pots guardar una antipartícula a qualsevol lloc
Perquè quan les dues es troben s’aniquilen mútuament
La matèria es converteix en energia i desapareix
Quan es crea matèria d’energia
Precisament el que fa l’LHC
Obtens matèria i antimatèria en parts iguals
Es tracta de tornar enrere, quan l’univers va néixer
El Big Bang, de tornada a començament de la matèria
Però d’alguna manera l’antimatèria estava en inferioritat
Perquè quan mirem al voltant veiem matèria abundant
Però no trobem antimatèria enlloc
És per això que …
El LHCb mira on va la antimatèria
El ALICE mira les col.lisions d’ions de plom
El CMS i el ATLAS són semblants …
Busquen qualsevol nova partícula que puguin trobar.
L’LHC accelera protons i plom
I les coses que descobreix poden sacsejar teu cap.
El Bosó de Higgs-això del què tothom parla.
I és una cosa que segurament aquesta màquina resoldrà
Si el Bosó de Higgs existeix, el veuran aviat
I si no és així, llavors els científics diran finalment …
“No hi ha Bosó de Higgs! Necessitem una nova física per explicar per què …
Les coses tenen massa. Alguna cosa en el Model Estàndard està equivocat ”
El Higgs, no he dit abans,  el que 
Suposen és que les partícules tenen més perquè
El camp de Higgs s’estén per tot l’espai
Algunes partícules són més lentes, altres partícules són ràpides …
Com el fotó, que no té massa
Però alguna cosa pesada com el quark  arrossega el seu c …
I el Higgs és el bosó que porta aquesta força
I fa que les partícules tinguin un ordre dins del camp
El detectaran …
LHCb mira on va la antimatèria
ALICE mira les col.lisions d’ions de plom
CMS i l’ATLAS són semblants
Busquen qualsevol nova partícula que puguin trobar.
Ara alguns pensareu que la gravetat és forta
Perquè quan caus de la teva bicicleta no trigues gaire …
Fins que arribes a terra i dius “Ai, que mal!”
Però si penses que aquesta força és poderosa, estàs equivocat
Mira, la gravetat és molt molt feble
I aquesta és la raó per la que molts científics investiguen
Pensen en les dimensions-Nosaltres vivim en tres d’elles
Però poden existir altres massa petites per percebre
És en aquestes dimensions on la gravetat s’estén
Pel que les fa semblar febles on nosaltres estem.
I aquestes dimensions estan enrotllades molt apretades
Pel que no ens afecten en el nostre dia a dia
Però si fossis tan petit com un gravitó
Podries entrar a aquestes dimensions i viatjar per elles
I ells et trobarien …
Quan el LHCb mira on va la antimatèria
ALICE mira les col.lisions d’ions de plom
CMS i ATLAS són semblants …
Busquen qualsevol nova partícula que puguin trobar.
L’LHC accelera protons i plom …
… I les coses que descobreix poden sacsejar teu cap

 Sembla ser que al partit socialista les coses li van millor quan té companys amb qui repartir-se el poder. La política científica és notícia per dos motius ben contradictoris.

 Tots els mitjans de comunicació s’han fet ressò de l’editorial de Nature. La revista científica per excel·lència ha cantat les quaranta al Govern espanyol per la retallada dels pressupostos invertits en ciència.“Spain is ill-advised to wed itself to the simplistic and outdated notion that a country can live on transferring knowledge while running down the knowledge generator. This is not a wise way to respond to the financial crisis” (Espanya és poc prudent al casar-se amb la idea simplista i passada que un país pot viure de les transferències de coneixement al mateix temps que debilita el generador d’aquest coneixement. Aquesta no és forma de respondre a la crisi financera). Amb arguments com aquest, la revista demostra les incoherències d’un govern que deia apostar per la ciència per sortir de la crisi.

 Avui, però, també ha saltat una notícia important dins la comunitat científica, l’anunci de la creació de l’Agència de Recerca de Catalunya. Sembla que aquí se segueix la línea que s’havia pactat i establert en el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació. Podem llegir a Global Talent: “L’Agència és fruit de la fusió de tres institucions. En el seu sí s’integraran una part de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), ja que s’encarregarà de la gestió dels ajuts a la recerca que s’hi duen a terme i l’entitat seguirà gestionant els universitaris; la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), que s’implicarà amb la nova Agència però continuarà mantenint la seva autonomia jurídica i operativa; i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), que s’integrarà a l’Agència i quedarà del tot refundada.”

 Sembla que per fi ja tindrem (a principis d’any) un gran organisme que s’encarregui de gestionar tota la recerca catalana. Així serà molt més fàcil dur a terme projectes que ara semblen molt complicats a causa de la disseminació de les diferents parts, que quedaran integrades dins d’aquesta Agència.

 És el segon gran objectiu que s’ha proposat Huguet. El primer sembla que ha complert les espectatives de sobres: (parlant de l’agència) “Per últim, pretén assolir una recerca d’impacte social i econòmic mitjançant el foment i la millora de la divulgació de la ciència i de la recerca i, en aquest sentit, consolidar i reforçar Global Talent, com a únic gran portal de la recerca del sistema català, segons Huguet.”

 Això és el que podem llegir a Global Talent. Igualment, avui m’he quedat molt sorpresa quan en obrir La Vanguardia m’he trobat amb tota una pàgina (a color) parlant d’aquest nou diari. Felicitats!

 És curiós veure com dues mentalitats socialistes prenen dos camins tant diferents: qui ho fa millor?

Quants cops us han recomenat l’aigua amb sucre quan teniu “agujetes”?

Avui m’agradaria explicar-vos que l’aigua amb sucre és un remei inútil per la cura dels cruiximents (les “agujetes”).
L’aigua amb sucre (o molts cops bicarbonat) es recomanava perquè es creia que els cruiximents eren provocats per l’acumulació d’àcid làctic.
Quan fem esport el nostre cos genera una substància residual que s’anomena àcid làctic. Abans es creia que, un cop acabada la pràctica esportiva, l’àcid làctic cristal•litzava i formava petits cristalls o agulles (d’aquí deu venir el nom) que es clavaven en el múscul i provocaven dolor. Avui, la ciència ha demostrat que aquesta teoria és falsa. Mai s’han pogut veure aquests cristalls d’àcid làctic. És més, després de la pràctica esportiva, l’àcid làctic que s’ha produït s’elimina al cap d’una o dues hores. Així que si ens bevem un got d’aigua amb sucre després de fer esport estem fent el tonto perquè no serveix de res.
Els cruiximents són petits trencaments de les fibres musculars, en diuen microlesions. Són lesions benignes perquè són un estat pel qual el múscul ha de passar si vol millorar. Al realitzar la pràctica esportiva les fibres més dèbils es trenquen, podriem dir que el cos les elimina perquè no són útils. És per això que sentim dolor i és per això que els cruiximents no tenen remei. L’únic remei que s’ha comprovat que funciona és repetir els mateixos exercisis que ens van provocar els cruiximents però a menor intensitat, així el múscul s’hi va acostumant. Ens podem pendre un antinflamatòri, podem posar-hi fred, hi podem fer un massatge, tot això allegugerà el dolor però no l’eliminarà. El dolor dels cruiximents acaba desapareixent al cap d’uns cinc-set dies, un cop s’han reestablert les microrotures.

Que no et prenguin més el pèl. L’aigua amb sucre no serveix per res, l’únic que faràs si te la beus serà jugar-te una càries.

Si estàs cansat d’utilitzar sempre la mateixa font, per fi arriba la revolució definitiva!!
Abandona l’arial, la Courrier New, la Times new roman, la còmic sans (que tan de mal ha fet en els treballs escolars) i passat a la font natural.
Us enllaço amb un web de la Universitat de Barcelona que escriu les paraules amb caràcters naturals. Potser no és massa útil, però és francament curiós.

També he estat buscant altres curiositats de Goggle Maps i Google Earth i he trobat al Time un article on es mostren les 10 troballes més curioses que fins ara s’han trobat a Google Earth.
És molt graciós de veure, però es pot saber qui té tan de temps per entretenir-se amb això? Potser vosaltres teniu temps per trobar-ne alguna més i passar-me l’exclusiva?