Res de nou a l’Oest
El títol de la novel·la d’Erich Marie Remarque escrita al període d’entreguerres, ‘Res de nou a l’Oest’ (en castellà, ‘Sin novedad en el frente’), il·lustra la simplicitat i l’elegància, ambdues alhora, del concepte: una empresa té com a principal funció guanyar diners. Com s’organitza i quina finalitat dóna a aquests diners, són figues d’un altre paner.
Global BCN, en sí mateix, no és ni una empresa ni un negoci. Però té molt sentit que es plantegi una estructura organitzativa que reculli orientacions empresarials si és que es vol fer un lloc en el competitiu món dels mitjans de comunicació. I si aconsegueix establir mecanismes de retorn de la inversió, millor: l’objectiu és que sigui autosostenible d’acord amb la seva filosofia de mitjà amb vocació de servei, visió internacional i forta implicació en recerca, desenvolupament i innovació.
Com diu el títol, poc de nou podem dir en aquest sentit. Només posar l’èmfasi en el sentit comú i analitzar curosament quins són els atributs que coincideixen en els projectes que han esdevingut exitosos a Internet:
Posicionament diferenciat: Plantejament de negoci, línies de productes i serveis i ocupació de nínxols diferenciats des de l’origen i en creixement progressiu
Viabilitat econòmica i sostenibilitat: Estratègia empresarial adaptada a entorns de negoci dinàmics
Negoci on-line:
- Xarxa social prescriptora i vinculada (sector públic i privat)
- Valor afegit lligat a la qualitat dels continguts i a la innovació
- Segmentació i personalització: p2p i b2b
- Capacitat de generar projectes que no existeixen en el món off-line
Ja ho veieu: res de nou a l’Oest. La diferència rau, molt probablement, en la qualitat i en l’exigència dels conceptes.
Global BCN