LLENÇANT ELS DINERS
Maria S.
Ja sé que és un tema del qual s’ha parlat molt, però m’agradaria tornar a parlar dels pressupostos. La retallada ha portat molta cua. Ningú n’ha quedat satisfet i tot són crítiques dels científics cap al govern.
Entenc el disgust dels investigadors i demés personatges que participen en la ciència, però, ja que estem en època de crisi i retallades, també podrien deixar de criticar tant els altres per fer una mica d’autocrítica.
Ahir se’m presenta a casa una amiga amb tot de regals. Em va deixar el menjador atapeït de regalets però no es va gastar ni un euro. Eren una petitíssima part dels regals que havien sobrat de la convenció que s’havia fet a l’hotel on treballa. Tinc moltíssimes llibretes, moltíssimes caixes de mocadors, motxilles amb rodes (per passar tres o quatre dies fora de casa), també tinc uns quants sets d’oficina, altaveus per al mòvil i un munt de guants de làtex. Tot això a part de mil bolígrafs i bosses de tela.
Era el congrés de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN). A tota la despesa de regals se li ha de sumar la despesa de l’Hotel Rey Juan Carlos I, que no és dels més baratets. En aquest cas ha estat la SEN, però tots aquests congressos i convencions són iguals. ‘Despilfarro’ assegurat.
Protesten pels pressupostos i presumeixen de les ajudes socials que ofereixen, quan demostrat queda, podrien ser més. En canvi, callen quan els preguntes per què és necessari un hotel tan car o per què donen tants regals. Cal ser tan elitista? No val un pavelló municipal ple de cadires? No es podrien substituir els regals per un “gràcies per venir”? O la gent hi deixaria d’anar-hi?