Comunicació, Periodisme, Tecnologia i Innovació – Bloc de globaltalentfcri.com

HAITÍ, POBRE PAÍS …

Maria S.

Es podria haver evitat el gran terratrèmol que va arrassar Haití? No, és evident. Un desastre d’aquesta magnitud no es pot evitar. Ens supera i ens fa tocar de peus a terra, que insignificants que som en realitat!

Ara bé, tots som iguals d’insignificants? A California s’espera el “The Big One”, un gran terretrèmol que s’ha de produïr, però no sabem quan. Tindrà les mateixes conseqüències? L’horror i la desgràcia seran tan grans? Estic segura que no.

Els 7 graus d’Haití són molt més devastadors que els 7 graus que es puguin donar a qualsevol país desenvolupat. Edificis forts, població preparada, sistemes d’alerta… a Haití tot això no hi era. Res de prevenció, cap mena d’iniciativa per intentar que les conseqüències del desastre fossin les mínimes. Per què? són gent pobre, a qui li importen?

Per sort, el món sencer s’ha volcat amb el poble haitià. S’ha posat en marxa una gran iniciativa per recaudar fons per reconstruir un país que ara mateix ja no ho és. Em sento orgullosa de com la gent està reaccionant. Bé, no del tot, perquè em cau la cara de vergonya quan sento gent com el telepredicador Pat Robertson.

La traducció del vídeo:

“Pat Robertson: I, saps, Kristi, alguna cosa va passar fa molt de temps a Haití, i la gent no vol parlar-ne. Estaven sota el comandament dels francesos. Ja saps, Napoleó III i el que sigui. Ells es van reunir i van jurar un pacte amb el diable. Van dir: “Nosaltres et servirem si ens alliberes dels francesos”. Una història veritable. I així, el diable li va dir: “Bé, és un acord”.

I va foragitar als francesos. Vostè ho sap, els haitians es van revoltar i són lliures. Però des de llavors, han estat maleïts per una cosa darrere l’altra. Desesperadament pobre, aquesta illa de l’Espanyola està tallada per la meitat: d’una banda és Haití, per l’altre costat hi ha la República Dominicana. La República Dominicana és un país pròsper, sa, ple de complexos turístics, etc. Haití està en una pobresa desesperada. Mateixa illa. Ells han de tenir i hem de pregar per un gran canvi a Déu. I d’aquesta tragèdia, sóc una mica optimista, vingui el bé. Però ara, estem ajudant a la gent que pateix, i el patiment és inimaginable.”

Sincerament, penso que aquest home està sonat. Realment pensa que el terratrèmol ha estat un càstig diví! L’únic que em consola és pensar que la gent així viu lluny de mi, però l’horror m’ha arribat aquest matí. Mireu:

José Ignacio Munilla, ha assegurat, en declaracions a la Cadena SER, que “hi ha mals majors” que el que està patint el poble d’Haití després del potent terratrèmol que va assolar Puerto Príncipe fa dos dies. Per Munilla molt pitjor que les morts, el dolor i el caos instal·lat a la illa caribenya, on els morts superen ja els 50.000, és “la nostra pobra situació espiritual i la nostra concepció materialista de la vida”. Són dos defectes que caracteritzen la nostra societat, en opinió del bisbe, i pels que “hauríem de plorar”.

Com pot ser que el sector més conservador i catòlic del món sigui el primer en començar a treure ferro a la qüestió? Amb prou feines han passat tres dies des de la desgràcia i ja se senten veus de la ultradreta nordamericana demanant que s’aturin les ajudes al poble haitià. Patètic.

P.D.: Per cert, estaria francament bé que els Prínceps donessin l’herència del senyor Balada als haitians. Clar, que no sé si valdrà la pena, segur que desitjarien que no existís l’impost de successió.