ESCÀNERS CORPORALS
Maria S.
Dilluns, el dia més dur de la setmana. S’acaba el descans i de nou comença la feina. Els dilluns em molesten i m’enfaden, els odio.
Dilluns 18 de gener, encara estic més molesta que normalment. Estic enfadada amb el ministre Blanco, amb Europa, amb els EE.UU i amb el món sencer. M’enfado perquè veig que prospera la idea d’introduir els escàners corporals als aeroports.
Penso que els governs mundials ens l’estan jugant i ens fan creure que és necessari perdre llibertat en favor de la seguretat. Doncs no! Aquesta solució sembla treta d’una escola d’infantil.
Em nego que cada vegada que agafi un avió un/a treballador/a examini el meu cos en busca d’algun explosiu o arma. Per favor! Se m’està acusant abans de que hagi fet res! On és el respecte cap a la meva persona i cap a la resta de la societat? Tots som sospitosos, tots hem de demostar que no som culpables. Comencem així i d’aquí quatre dies hi haurà escàners a les estacions de tren, als ports, i s’aniran extenent per tot arreu: als centres comercials, als cinemes, a l’escola, a la feina… Quan es comença a desconfiar, ja no es pot parar.