EL NEN HEREU
Maria S.
Hereu és a Vancouver . Ple d’il.lusió, ple d’alegria. Igual que un nen petit, podríem dir que està ‘flipant’ amb tot el que veu. Li fa molta il·lusió aconseguir els JJOO d’hivern de 2022. Pobre infeliç, mireu-lo que emocionat que està:
Els seus companys de partit no deuen saber com dir-li: “Hereu, que no tindrem neu”, “Hereu, que els Pirineus no tenen les infrastructures suficients”, “Hereu, no marxis, que l’ambient està molt crispat”, “Hereu, abandona, que els ‘maños’ s’estan enfadant”. Res a fer, no pararà fins que el Comitè Olímpic Espanyol li digui que no pot ser i li doni la candidatura a Saragossa.
En el fons m’agradaria que ens donessin la candidatura i, més encara, que finalment Barcelona sortís escollida com a seu. Per fi l’alcalde se sentiria realitzat i es retiraria de la primera línea política, per fi s’arreglarien totes les carreteres dels Pirineus i per fi els nostres esquiadors tindrien bones instal·lacions.
Ja veig que sí, que hi ha coses bones, però penso que presentar la candidatura tenint només un esportista de neu reconegut és molt pobre. Diu molt sobre com les administracions han estat cuidant els esports de neu… i no crec que al ‘coit’ li sembli massa bé.
D’on surt l’interès dels Jocs? Cada cop tinc més la sensació de que l’Hereu és un pobre titella del PSC que pretén esgarrapar una bona subvenció per dur a terme les obres que fa tants anys esperem.