DRETS D’AUTOR
Maria S.
L’últim concert d’U2, el que va ser retransmès per YouTube, m’ha fet pensar.
El debat sobre la propietat intel•lectual està a l’ordre del dia. Per una banda tenim opinions com la de la gent que diu compartir és bo i, per l’altra, opinions com la de la SGAE.
U2 va oferir el concert de forma gratuïta per Internet, i ha estat tot un esdeveniment. No és que no s’hagués fet mai, però són els U2, i tot el que fan és notícia i porta cua. Molts grups pengen els seus CD a Internet, ofereixen actuacions gratuïtes i duen a terme una sèrie d’iniciatives que, en principi, sembla que no els afavoreixen.
Els artistes i tot l’equip que els envolta viuen dels drets de la propietat intel•lectual. Ha arribat l’hora de buscar alternatives, perquè renunciar a l’intercanvi d’arxius seria un error. La lliure circulació de música, llibres i vídeos és fantàstica. El fet de poder-la gaudir ens apropa més a un estat de benestar ple de comoditats i no ha per què ser a costa dels altres. Si es vol la fórmula es pot trobar, i d’idees n’hi ha. Es pot seguir la política dels Creative Commons (paga només si en vols fer un ús comercial), o també es podria explotar més el màrqueting de l’artista, com Madonna, que va treure una línea de roba, o com molts cantants que fan la seva colònia. En fi, que hi ha 1.000 possibilitats. No renunciem a allò que la tecnologia d’avui ens pot oferir, no tanquem les portes al progrés i que els carcamals, defensors de la propietat intel•lectual, abandonin lentament un discurs que està més que desfasat.