Tot i que ja som a la tardor, encara hi ha mosques. A Globaltalent en tenen una que no para de rondar-hi.
El primer cop que la vam veure va ser al perfil d’Alfonso Martínez Árias. El biòleg va començar estudiant les senyals i interaccions cel·lulars d’aquest insecte.
La famosa mosca va col·laborar també en una dura investigació amb científics de l’IRB Barcelona. Ara mateix està enmig d’una recerca i cada dissabte d’11 a 13 ha de presentar-se a la Pedrera.
Però això no és tot! La soferta criatura ha de suportar que uns científics molt espavilats li creïn mals records d’experiències que mai ha viscut.
Si amb tot això la pobra mosca no us fa pena, mireu que cruels que són a Globaltalent; li dediquen la tira a causa de la seva absència de feromones

Bé ahir per fi va ser la presentació del portal de GlobalTalent.

Va sortir tot molt bé, perfecte podríem dir. Els assistents es van divertir, es van entretenir i sobretot i el més important van marxar amb una idea bastant clara del què pretén ser aquest portal.
Però això és l’antibloc i, com tots sabeu, no puc deixar escapar el contrapunt. Quin contrapunt?, es deuran preguntar la majoria dels assistents, si tot va ser genial. Si, teniu raó,  no hi va haver res que s’hagués pogut fer millor, però vaig estar observant, vaig analitzar l’aire que es respirava i vaig treure una conclusió. El món científic i la societat en general continuen estan molt allunyats, tenen dues visions completament diferents del què és la ciència. Mentre que per uns la ciència és la finalitat pels altres  no és més que un mitjà, un instrument.
“Si un pais és pioner en el món científic és probable que esdevingui un pais fort i ric.” Més o menys això és el que pensa la comunitat científica. Però no convencen perquè dóna la sencació que només van darrera els diners i del lluiment personal.
Si torneu a mirar la presentació (que a dalt teniu el link) m’entendreu.
La presentació d’ahir tenia un punt de victimisme. Són conscients que la societat els considera massa pretenciosos i massa sabelotodo. Canviar això no és fàcil i penso que s’han d’esforçar molt més. Per exemple, durant una estona vaig estar passant llista. Conforme la gent entrava se l’apuntava. A l’extrem dret de la taula hi havia un noi i una noia que havien estat contractats per l’ocasió, externs a tota la presentació. Depenent de qui entrava venia una noia i deia: “ en ell no li demanis el nom”. Doncs jo no ho vaig trobar bé, és normal que no sabessin qui era qui. Per ells tothom qui entrava era anònim. S’ha d’entendre que fora del cercle científic de moment no trobaran reconeixament, o almenys no al que estan acostumats i mentre no estiguin disposats a acceptar-ho seguiran sent una èlit al marge de la societat.
La comunitat científica d’aquest pais és potent, té nivell, podria dir que ho té tot per triumfar menys el suport social. Fins fa poc no han començat a valorar l’importancia d’aquest recolzament. Veuen que per acabar de fer el pas els falta força.
Espero que iniciatives com GlobalTalent ajudin a la comunitat cinetífica a fer-se un lloc dins el marc global de la societat i deixin d’una vegada de ser uns bitxos raros.

Comença el compte enrera. Falta una setmana per la presentació del web. Nervis, estrès i errors. Tothom va de cul, s’acaba el temps i les coses no estan perfectes.
Estan preperan una presentació de luxe, amb vídeo i tot. Serà una súper projecció i, sabeu el millor? jo hi sortiré!!
Es farà a l’IMAX de Barcelona, reunirà grans personalitats del món cintífic, es podrà seguir en directe per internet i espero que després facin un petit piscolabi.

Atenció! Atenció! GlobalBCN deixa d’existir. Bé, de fet només canvia de nom. A partir d’ara el coneixerem per GlobalTalent. No sé (encara) a què es deu aquest canvi, però us asseguro que ho investigaré. De moment, sembla que les coses els estan anant bé, i que GlobalBCN se’ls ha quedat curt. Han d’anar més enllà.

Xavier Pujol

Fa un temps va néixer una idea: cap web de les que actualment existeixen a Catalunya informa de manera exhaustiva sobre el nostre sistema de ciència, tecnologia i innovació. De fet, cal dir-ho tot, no era ben bé una idea ni de cap de les maneres era nova. El que passa és que, malgrat els diferents assajos que s’havien fet, cap havia aconseguit prosperar.

Així doncs, hauria d’haver començat dient: “fa un temps es va decidir reprendre una idea”. Seria més correcte i, sobre tot, molt més precís. No cal fer una llista dels intents que ens han precedit, però sí reprendre l’objectiu: posar en marxa un portal de sistema capaç d’explicar què passa a casa nostra amb les nostres universitats, centres, hospitals, empreses o institucions, i projectar la productivitat, les claus i les il·lusions d’un sistema en procés de transformació.

Sí. Projectar. Però a on?

Si avui veiem el món a través d’un forat, i si el forat és diu Internet, és clar que la projecció només es pot fer al món. Les preguntes següents tenen a veure amb l’origen de la vida (o amb l’origen de les coses): què, com, quan, per què, per a què, amb qui…

Moltes preguntes, certament. I molts frens, efectivament.

Diu la tradició catalana que els catalans som dels pocs animals del món que, davant d’un problema, som capaços de trobar-ne divuit mil d’addicionals. Qui sap si és veritat o és  llegenda. Però el que sí que és cert és que en aquesta represa d’una idea antiga hi abunda més la descoberta d’oportunitats que no pas el problema de les dificultats. És l’altra cara de la moneda. I és, també, una visió molt d’aquí. Som-hi.

Un bon dia –ja en fa uns quants- la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació decideix apostar per un portal de sistema a Internet. Hi ha un referent concret (i certament molt meritori) que respon al nom de madri+d. Les preguntes de partida són definitives: podem posar en marxa ‘alguna cosa semblant’? El podríem fer ‘diferent’?

Quan vaig rebre la pregunta (que no encàrrec), la meva resposta va ser: glupsss!!! Per algun motiu, va agradar…

Semblant? Diferent? Portal de sistema? Internet? Informació? Món? Com?

Primera feina: pensar el què.

I el què ens torna a l’origen: un racó a Internet que parli del sistema català, de la seva productivitat i de la seva projecció internacional. La idea és vella però bona. Hi ha mitjans per a començar a pintar. Hi ha imaginació. I hi ha ganes. Totes elles són premises necessàries, per bé que no suficients, per encetar el primer dels capítols: la conceptualització. Per a qui no sigui del ram, també se’n pot dir pensar.

L’objectiu no ha variat. Anem a un producte global. Aviat us en donarem més pistes.

Xavier Pujol Gebellí
Global BCN

Núria Llavina

I com a conseqüència una nova manera de treballar. Preveure rutines diàries, establir contactes, buscar col·laboradors, marcar línies d’estil. I molt més. No és fàcil començar de zero. Dins la tasca pròpiament redaccional s’hi entremesclen tecnologia, comunicació, política. I moltes coses més.

Del no res, d’un petit encàrrec per part de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, n’ha sorgit Global: set grans seccions, 20 subseccions, una portada general (home, que ja gairebé tothom ho anomena així). I molta gent implicada. Tot per donar sortida al sistema català de ciència, economia i societat. Però amb una visió global, internacional. Catalunya cap a l’exterior i l’exterior cap a Catalunya.

Noms “diferents” per definir les seccions, allunyats del tractament clàssic dels diaris generalistes i lluny de la classificació convencional per gènere informatiu. S’entremesclen entrevistes, notícies, reportatges d’actualitat, vídeos, fotografies, multimèdia, recursos… tot dependent del seu objectiu final. TOP per informar, MÓN per donar visió internacional, OFF CIÈNCIA per opinar, DIVULGATOR per mostrar qui fa la ciència, GALERIES perquè la ciència és també art i divulgació, PÒSTIT perquè també és cultura, i SISTEMA per donar sortida internacional al sistema català.

Reptes, expectatives (també des de dins) i molta feina per fer. Benvinguts siguin els maldecaps, els corre-cuita i els nervis previs a l’actuació. M’hi poso de nou. Molta merda.

P.D. M’agrada escriure en català. Tenim pretensió global. Però anem a la globalitat des del nostre territori.

Núria Llavina Rubio
Global BCN

Montse Herrero

La millor paraula que se m’acut per definir Global és “Dimensitat”. No sé que hi diria Pompeu Fabra, si la trobaria acceptable, però a mi m’agrada.

El plantejament inicial no deixava de ser (tecnològicament  parlant) un portal una miqueta més gran que la resta que hi ha per la xarxa. Però tot i així, i em prenc la llibertat de dir-ho, “coneixent a en Xavier Pujol” sabia que això no seria així. Sabia que anirien apareixent idees noves i opcions que no es podien ni preveure, ja que encara no estaven ni pensades.

Per aquest motiu, si analitzàvem els requeriments inicials més els futurs, que eren inimaginables, la decisió tecnològica era molt  clara. Vam optar per desenvolupar “a la carta” amb .NET,  i aquí va començar un “petit” debat.

Algunes de les necessitats/condicions indispensables eren:

I des del nostre punt de vista, la plataforma .NET era la millor solució per tal de poder desenvolupar Global mantenint el llistó a dalt de tot i “matxembrant” els continguts i la tecnologia.

Si  intentàvem interpretar el que en Xavi volia, enteníem que ens estava demanant arribar a construir, a la llarga, un “Ferrari”. Per això, el punt més fort era comptar amb una escalabilitat fàcil per poder anar creixent.

Si els “somnis” d’en Xavi haguessin estat a un altre nivell, el llistó hagués baixat i ens haguéssim pogut plantejar altres tipus de plataformes i, perquè no, gratuïtes.

Montse Herrero Cervera
Global BCN

Des de Global BCN el capítol d’R+D+I s’enfoca a partir de tres grans pilars. Cadascun d’ells incorpora un debat no exempt de polèmica però que en cap cas és agre: reprodueix la discussió que arreu del món enginyers i tecnòlegs de tendència diversa plantegen a diari sobre com emprar els recursos o, fins i tot, com desenvolupar-los. Vet aquí els nostres:

Plataforma pròpia

Des de Global BCN s’ha optat pel desenvolupament d’una eina de gestió de continguts pròpia. És el que en l’argot anglòfil que tant ens domina coneixem com a Contents Manager. I, a més, s’ha fet en tecnologia .NET.

Qualsevol que en sàpiga de programació o estigui al dia de les tendències que dominen ens hi posaria objeccions, moltes d’elles molt raonables. I per què no una plataforma gratuïta, per exemple?

No és una pregunta trivial. I la resposta tampoc. Linux o altres suports es van considerar en el seu moment. Però, com tot, és la pel·lícula la que ha de dominar, i no només la foto del moment. Si Global BCN proposa unes expectatives de creixement i exigeix uns nivells de flexibilitat alts, calia trobar una resposta adequada. Si, a més, volíem un tractament de la informació complex i suficientment ric, havíem d’anar també a aquesta resposta adequada. I si, a més a més, ens plantejàvem un producte extraordinàriament dinàmic en la seva evolució, encara més. Una plataforma basada en tecnologia .NET ens responia, i ens respon, a totes aquestes exigències. Altres plataformes, no.

I per què desenvolupar, amb independència de la tecnologia, una aplicació a mida quan el mercat n’és ple? Les mateixes respostes a les preguntes d’abans donen sentit a la decisió presa. Hi podríem afegir, encara, tractament exclusiu, flexible, escalable i expansionable.

Laboratori d’aplicacions

El mercat es ple de gadgets tecnològics i aplicacions que poden donar sortida a múltiples informacions en múltiples formats. Global BCN no renúncia a cap d’aquestes opcions. No obstant, i donades les característiques del tractament editorial que es vol aplicar, moltes de les solucions disponibles o són poc atractives o ens deixen a mitges. La solució és desenvolupar.

Millor dit: la solució és fer recerca aplicada, enginyeria i desenvolupament. Per aquest motiu des de Global BCN s’ha decidit mantenir un equip tecnològic dedicat al desenvolupament d’eines a mida adaptades a disseny de web 2.0, periodisme d’enllaços o tractaments multimèdia (gestió de participació ciutadana, robots-agregadors, reproductor-player de videoclips). El manteniment i la resolució d’incidències no són suficients en un món que roda a una velocitat més gran de la que som capaços d’assumir.

Vigilància tecnològica

Qualsevol producte de base tecnològica, i Global BCN ho és, ha d’estar atent a la innovació, a l’impacte de nous desenvolupaments i a l’anàlisi estratègica de solucions. En el nostre cas, a banda de tot el que significa el que es veu i com es veu, prestem especial atenció a l’anàlisi i aplicació de solucions en tecnologia de posicionament, reputació i valorització de tràfic i oportunitats de màrqueting on-line.

Global BCN

Global BCN, en sí mateix, no és ni una empresa ni un negoci. Però té molt sentit que es plantegi una estructura organitzativa que reculli orientacions empresarials si és que es vol fer un lloc en el competitiu món dels mitjans de comunicació. I si aconsegueix establir mecanismes de retorn de la inversió, millor: l’objectiu és que sigui autosostenible d’acord amb la seva filosofia de mitjà amb vocació de servei, visió internacional i forta implicació en recerca, desenvolupament i innovació.

Com diu el títol, poc de nou podem dir en aquest sentit. Només posar l’èmfasi en el sentit comú i analitzar curosament quins són els atributs que coincideixen en els projectes que han esdevingut exitosos a Internet:

Posicionament diferenciat: Plantejament de negoci, línies de productes i serveis i ocupació de nínxols diferenciats des de l’origen i en creixement progressiu
Viabilitat econòmica i sostenibilitat: Estratègia empresarial adaptada a entorns de negoci dinàmics
Negoci on-line:

• Xarxa social prescriptora i vinculada (sector públic i privat)
• Valor afegit lligat a la qualitat dels continguts i a la innovació
• Segmentació i personalització: p2p i b2b
• Capacitat de generar projectes que no existeixen en el món off-line

Ja ho veieu: res de nou a l’Oest. La diferència rau, molt probablement, en la qualitat i en l’exigència dels conceptes.

Global BCN

Provem ara de dir-ho d’una altra manera. Un model de referència és aquell que et diu tot el que necessites saber i té la capacitat de ser la font primària de difusió. Per un expert de la comunicació, doncs, revisant els pocs mitjans que compleixen amb aquest nivell d’exigència en té prou i de sobres per a estar informat del què, el com i el per què.

Lliguem aquest plantejament de model amb el Projecte Periodístic de Global BCN. Un cop presa la decisió d’organitzar una redacció distribuïda, la següent etapa és decidir qui escriu i en quina proporció. És a dir, quant de producció pròpia es considera en el model i quant, seguint les tendències actuals, és reproducció.

Global BCN es basa en la producció pròpia (fins al 70% dels continguts) i en l’aplicació d’un fort criteri editorial, amb propostes periodístiques que van del tractament clàssic (notícies, reportatges, cròniques o entrevistes) als nous formats del periodisme ciutadà, el periodisme d’enllaços o els tractaments multimèdia.

La producció pròpia s’elabora a partir d’una xarxa de periodistes i col·laboradors especialitzats amb alta connexió i mobilitat internacional que es complementa amb l’accés a les millors publicacions i serveis i agències de comunicació mundials, a més de fonts personals i institucionals de prestigi contrastat.

Vocació de Servei

Res de tot plegat tindria sentit sense públic. En el cas de Global BCN el definim com a ‘Públic Multiusuari’. Això vol dir que l’estructura informativa, l’esquelet de seccions, disposa d’espais pensats per a la comunitat científica i l’empresarial, les xarxes d’innovació i les xarxes socials, els líders d’opinió, els emprenedors, la comunitat escolar i universitària i, per descomptat, el públic general.

Però hi ha un altre públic que no podem deixar de considerar. Sobretot, si una de les ànimes del diari digital és la seva vocació de servei. Com a objectiu, Global BCN es planteja contribuir al foment i difusió internacional del sistema català de ciència, tecnologia i innovació, la generació de recursos educatius i la formació periodística especialitzada. Per fer-ho possible, s’ha marcat com a prioritat donar preferència a la llista d’institucions que es reprodueix seguidament. Preferentment, les de casa; convenientment, si tenim present que es tracta d’un producte llançat des de Catalunya però d’abast europeu, les d’interès internacional.

Aquí les teniu. En visitarem tantes com puguem:

• Universitats
• Centres de Recerca
• Hospitals
• Empreses
• Escoles de negocis
• Entitats financeres
• Fundacions Públiques i Privades
• Entitats de mecenatge
• Museus científics i tècnics
• Conselleries de la Generalitat
• Centres i institucions de referència europeus
• Comissió Europea

Global BCN