Hereu és a Vancouver . Ple d’il.lusió, ple d’alegria. Igual que un nen petit, podríem dir que està ‘flipant’ amb tot el que veu. Li fa molta il·lusió aconseguir els JJOO d’hivern de 2022. Pobre infeliç, mireu-lo que emocionat que està:

Els seus companys de partit no deuen saber com dir-li: “Hereu, que no tindrem neu”, “Hereu, que els Pirineus no tenen les infrastructures suficients”, “Hereu, no marxis, que l’ambient està molt crispat”, “Hereu, abandona, que els ‘maños’ s’estan enfadant”. Res a fer, no pararà fins que el Comitè Olímpic Espanyol li digui que no pot ser i li doni la candidatura a Saragossa.

En el fons m’agradaria que ens donessin la candidatura i, més encara, que finalment Barcelona sortís escollida com a seu. Per fi l’alcalde se sentiria realitzat i es retiraria de la primera línea política, per fi s’arreglarien totes les carreteres dels Pirineus i per fi els nostres esquiadors tindrien bones instal·lacions.

Ja veig que sí, que hi ha coses bones, però penso que presentar la candidatura tenint només un esportista de neu reconegut és molt pobre. Diu molt sobre com les administracions han estat cuidant els esports de neu… i no crec que al ‘coit’ li sembli massa bé.

D’on surt l’interès dels Jocs? Cada cop tinc més la sensació de que l’Hereu és un pobre titella del PSC que pretén esgarrapar una bona subvenció per dur a terme les obres que fa tants anys esperem.

FI

Segur que encara podem seguir confiant amb aquest govern quan ens diu que la ciència és el futur? Ni jo ni ningú. Veient com de bé coneixen la ministra, em sembla que la situació no canviarà… o és que té un “mote”, la tita Garmendia?

Pel senyor Alonso, de tot cor i perquè s’informi una mica:

Ja fa temps que vaig parlar de l’ATC. Vaig predir que seria un tema complicat i, no és per tirar-me floretes, però evidentment ha portat problemes.

Ningú el volia, era massa perillós. Es perdia qualitat de vida, afectava a la salut i no sé quines coses més. Al posar els calers damunt la taula sembla que tot això ja no és tan important.

Personalment, penso que l’energia nuclear és massa perillosa, insegura. Ens pot dur molts problemes, i tenint alternatives no veig perquè l’hem de seguir utilitzant.

Què m’importa si els altres països no hi volen renunciar! A mi m’importa la meva terra, és de l’única que me’n vull sentir orgullosa i el que facin els altres m’és igual.

L’aposta per la construcció de l’ATC em decepciona una mica perquè és una aposta clara per l’energia nuclear. Ttampoc em sembla una catàstrofe terrible, el debat encara és obert i ningú aconsegueix tenir més raó que l’altre.

Podeu aprofitar el cap de setmana per consultar el bloc de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC), una molt bona pàgina. Però sobretot, us recomano que llegiu aquest article i els comentaris que hi fa la gent, és una molt bona discussió sobre l’energia nuclear. Us pot ajudar a aclarir-vos, a reafirmar-vos i, fins i tot, a canviar d’opinió! Això ja depèn de vosaltres.

Els dilluns sempre porten males notícies. Bé, no per a tothom. Mentre em preocupo pel meu futur, per la meva pensió, sé segur que un munt d’entitats i empreses privades s’estan fregant les mans davant del regal que els hi ha fet el govern. Estic segura que quan m’arribi l’edat de les vacances eternes, no m’atreveixo a dir quina, no tindré una pensió de jubilació. O sí, però mínima.

Avui per avui, confiar en el sistema de pensions espanyol sembla una de les tonteries més grans que es poden fer. Vista la situació, el més sensat serà que cadascú es procuri una jubilació, no senyor ZP?

Realitat o una estratègia més del govern per ajudar a sortir als bancs i a les empreses financeres de la crisi? Tant de bo fos una estratègia política, perquè si no el futur que ens espera pot ser molt i molt trist…

Per fi surt al mercat. És un nou gadget, que en dirien molts. Aconseguirà imposar-se o no li farem ni cas? Us el presento amb un vídeo d’Andreu Buenafuente, però clicant aquí també podreu consultar un molt bon article sobre el producte. Personalment, l’iPad no m’acaba de fer el pes, no el trobo tan útil com el pinten. Ara bé, si es posa de moda segur que no podré viure sense ell… com som, no?

La CNN, en el seu súperreportage sobre Haití, ha penjat uns vídeos que permeten fer una visió de 360º. La nova tecnologia s’obre pas. Noves formes, noves sensacions.

Són una sèrie de 5 vídeos (aneu mirant de tant en tant, perquè dilluns només n’hi havia quatre) que permeten veure com ha quedat Haití després del desastre, com es comença a organitzar la gent i com encara queda molta feina per fer.

Penjo un dels vídeos aquí sota, agafeu el control, decidiu vosaltres què voleu mirar. Càmera, mouse… i acció!

Aquestes són les noves imatges que podrem veure properament als paquests de tabac. Sembla que sí, que la cosa és seriosa i que el govern té la voluntat de fer-nos deixar el vici.

Celebro la bonanova, però com a fumadora sé que seran pocs els que deixaran de fumar per estalviar-se aquestes imatges. Si realment voleu que deixem de fumar, l’única solució és que ens feu rascar la butxaca. És trist, però així són les coses i així les transmeto.

Estic contenta de ser catalana. Diuen que els catalans som el resultat d’unir la rauxa i el seny. Ara bé, de vegades aquesta combinació falla, no acaba de quedar ben lligada, i és quan els catalans fem les “catalanades”.

L’última “catalanada” ha sortit de l’alcaldíssim, el senyor Jordi Hereu. L’alcalde de la ciutat de Barcelona vol que els Jocs Olímpics d’Hivern de 2022 se celebrin a casa nostra.
En principi no sembla cap disbarat, però si analitzem la situació un moment veiem que les previsions sobre el clima pel 2022 no són gaire esparançadores.

No sé si és que el senyor Hereu té algún problema d’audició, però Barcelona és una de les ciutats més actives pel que fa a la celebració d’actes on el canvi climàtic és el principal protagonista. Així, mentre les diferents organitzacions i institucions es reuneixen i busquen solucions per fer front a la pèrdua imminent de neu de les nostres estacions d’esquí, el motivat de l’Hereu presenta candidatura pels jocs d’Hivern.

Com diria la Rahola: “homeeeeeeeeee…!!!”

Sincerament, no sé si es tracta d’una qüestió de calers, com ens ho pinta la gent d’El Jueves. Només sé que estem a punt de fer un dels ridículs més grans de la història: presentar-nos com a seu per uns Jocs Olímpics d’Hivern sense saber si podrem oferir neu (de bona qualitat) a la resta del món.

Dilluns, el dia més dur de la setmana. S’acaba el descans i de nou comença la feina. Els dilluns em molesten i m’enfaden, els odio.

Dilluns 18 de gener, encara estic més molesta que normalment. Estic enfadada amb el ministre Blanco, amb Europa, amb els EE.UU i amb el món sencer. M’enfado perquè veig que prospera la idea d’introduir els escàners corporals als aeroports.

Penso que els governs mundials ens l’estan jugant i ens fan creure que és necessari perdre llibertat en favor de la seguretat. Doncs no! Aquesta solució sembla treta d’una escola d’infantil.

Em nego que cada vegada que agafi un avió un/a treballador/a examini el meu cos en busca d’algun explosiu o arma. Per favor! Se m’està acusant abans de que hagi fet res! On és el respecte cap a la meva persona i cap a la resta de la societat? Tots som sospitosos, tots hem de demostar que no som culpables. Comencem així i d’aquí quatre dies hi haurà escàners a les estacions de tren, als ports, i s’aniran extenent per tot arreu: als centres comercials, als cinemes, a l’escola, a la feina… Quan es comença a desconfiar, ja no es pot parar.