FI

La veritat és que fa dies que vull escriure algun post sobre l’SGAE. Em sembla tant fort i immoral el què fan… No dic que tot estigui malament, però sí em semblen ridícules certes reclamacions. Com poden cobrar per l’obra de teatre d’un institut? com poden cobrar un cànon als casals d’avis per posar la televisió? com poden cobrar a les perruqueries per posar la ràdio o un cd? com poden quedar-se tan amples davant la llarga llista que podríem fer?

A mí m’és igual que les seves homòlogues d’altres païssos tinguin més recaudació, tal i com diuen els membres de la SGAE. No té res a veure, absolutament res. Zero. S’estan passant, estan abusant clarament del poder que tenen, més aviat descaradament. Hi ha una frase feta que diu: ja passa de taca d’oli!

Un enllaç molt interessant, aprofiteu el cap de setmana per entrar-hi: exgae

Els dilluns sempre porten males notícies. Bé, no per a tothom. Mentre em preocupo pel meu futur, per la meva pensió, sé segur que un munt d’entitats i empreses privades s’estan fregant les mans davant del regal que els hi ha fet el govern. Estic segura que quan m’arribi l’edat de les vacances eternes, no m’atreveixo a dir quina, no tindré una pensió de jubilació. O sí, però mínima.

Avui per avui, confiar en el sistema de pensions espanyol sembla una de les tonteries més grans que es poden fer. Vista la situació, el més sensat serà que cadascú es procuri una jubilació, no senyor ZP?

Realitat o una estratègia més del govern per ajudar a sortir als bancs i a les empreses financeres de la crisi? Tant de bo fos una estratègia política, perquè si no el futur que ens espera pot ser molt i molt trist…

Aquestes són les noves imatges que podrem veure properament als paquests de tabac. Sembla que sí, que la cosa és seriosa i que el govern té la voluntat de fer-nos deixar el vici.

Celebro la bonanova, però com a fumadora sé que seran pocs els que deixaran de fumar per estalviar-se aquestes imatges. Si realment voleu que deixem de fumar, l’única solució és que ens feu rascar la butxaca. És trist, però així són les coses i així les transmeto.

Estic contenta de ser catalana. Diuen que els catalans som el resultat d’unir la rauxa i el seny. Ara bé, de vegades aquesta combinació falla, no acaba de quedar ben lligada, i és quan els catalans fem les “catalanades”.

L’última “catalanada” ha sortit de l’alcaldíssim, el senyor Jordi Hereu. L’alcalde de la ciutat de Barcelona vol que els Jocs Olímpics d’Hivern de 2022 se celebrin a casa nostra.
En principi no sembla cap disbarat, però si analitzem la situació un moment veiem que les previsions sobre el clima pel 2022 no són gaire esparançadores.

No sé si és que el senyor Hereu té algún problema d’audició, però Barcelona és una de les ciutats més actives pel que fa a la celebració d’actes on el canvi climàtic és el principal protagonista. Així, mentre les diferents organitzacions i institucions es reuneixen i busquen solucions per fer front a la pèrdua imminent de neu de les nostres estacions d’esquí, el motivat de l’Hereu presenta candidatura pels jocs d’Hivern.

Com diria la Rahola: “homeeeeeeeeee…!!!”

Sincerament, no sé si es tracta d’una qüestió de calers, com ens ho pinta la gent d’El Jueves. Només sé que estem a punt de fer un dels ridículs més grans de la història: presentar-nos com a seu per uns Jocs Olímpics d’Hivern sense saber si podrem oferir neu (de bona qualitat) a la resta del món.

Dilluns, el dia més dur de la setmana. S’acaba el descans i de nou comença la feina. Els dilluns em molesten i m’enfaden, els odio.

Dilluns 18 de gener, encara estic més molesta que normalment. Estic enfadada amb el ministre Blanco, amb Europa, amb els EE.UU i amb el món sencer. M’enfado perquè veig que prospera la idea d’introduir els escàners corporals als aeroports.

Penso que els governs mundials ens l’estan jugant i ens fan creure que és necessari perdre llibertat en favor de la seguretat. Doncs no! Aquesta solució sembla treta d’una escola d’infantil.

Em nego que cada vegada que agafi un avió un/a treballador/a examini el meu cos en busca d’algun explosiu o arma. Per favor! Se m’està acusant abans de que hagi fet res! On és el respecte cap a la meva persona i cap a la resta de la societat? Tots som sospitosos, tots hem de demostar que no som culpables. Comencem així i d’aquí quatre dies hi haurà escàners a les estacions de tren, als ports, i s’aniran extenent per tot arreu: als centres comercials, als cinemes, a l’escola, a la feina… Quan es comença a desconfiar, ja no es pot parar.

Es podria haver evitat el gran terratrèmol que va arrassar Haití? No, és evident. Un desastre d’aquesta magnitud no es pot evitar. Ens supera i ens fa tocar de peus a terra, que insignificants que som en realitat!

Ara bé, tots som iguals d’insignificants? A California s’espera el “The Big One”, un gran terretrèmol que s’ha de produïr, però no sabem quan. Tindrà les mateixes conseqüències? L’horror i la desgràcia seran tan grans? Estic segura que no.

Els 7 graus d’Haití són molt més devastadors que els 7 graus que es puguin donar a qualsevol país desenvolupat. Edificis forts, població preparada, sistemes d’alerta… a Haití tot això no hi era. Res de prevenció, cap mena d’iniciativa per intentar que les conseqüències del desastre fossin les mínimes. Per què? són gent pobre, a qui li importen?

Per sort, el món sencer s’ha volcat amb el poble haitià. S’ha posat en marxa una gran iniciativa per recaudar fons per reconstruir un país que ara mateix ja no ho és. Em sento orgullosa de com la gent està reaccionant. Bé, no del tot, perquè em cau la cara de vergonya quan sento gent com el telepredicador Pat Robertson.

La traducció del vídeo:

“Pat Robertson: I, saps, Kristi, alguna cosa va passar fa molt de temps a Haití, i la gent no vol parlar-ne. Estaven sota el comandament dels francesos. Ja saps, Napoleó III i el que sigui. Ells es van reunir i van jurar un pacte amb el diable. Van dir: “Nosaltres et servirem si ens alliberes dels francesos”. Una història veritable. I així, el diable li va dir: “Bé, és un acord”.

I va foragitar als francesos. Vostè ho sap, els haitians es van revoltar i són lliures. Però des de llavors, han estat maleïts per una cosa darrere l’altra. Desesperadament pobre, aquesta illa de l’Espanyola està tallada per la meitat: d’una banda és Haití, per l’altre costat hi ha la República Dominicana. La República Dominicana és un país pròsper, sa, ple de complexos turístics, etc. Haití està en una pobresa desesperada. Mateixa illa. Ells han de tenir i hem de pregar per un gran canvi a Déu. I d’aquesta tragèdia, sóc una mica optimista, vingui el bé. Però ara, estem ajudant a la gent que pateix, i el patiment és inimaginable.”

Sincerament, penso que aquest home està sonat. Realment pensa que el terratrèmol ha estat un càstig diví! L’únic que em consola és pensar que la gent així viu lluny de mi, però l’horror m’ha arribat aquest matí. Mireu:

José Ignacio Munilla, ha assegurat, en declaracions a la Cadena SER, que “hi ha mals majors” que el que està patint el poble d’Haití després del potent terratrèmol que va assolar Puerto Príncipe fa dos dies. Per Munilla molt pitjor que les morts, el dolor i el caos instal·lat a la illa caribenya, on els morts superen ja els 50.000, és “la nostra pobra situació espiritual i la nostra concepció materialista de la vida”. Són dos defectes que caracteritzen la nostra societat, en opinió del bisbe, i pels que “hauríem de plorar”.

Com pot ser que el sector més conservador i catòlic del món sigui el primer en començar a treure ferro a la qüestió? Amb prou feines han passat tres dies des de la desgràcia i ja se senten veus de la ultradreta nordamericana demanant que s’aturin les ajudes al poble haitià. Patètic.

P.D.: Per cert, estaria francament bé que els Prínceps donessin l’herència del senyor Balada als haitians. Clar, que no sé si valdrà la pena, segur que desitjarien que no existís l’impost de successió.

El climategate continua perquè la Cimera de Copenhaguen ha resultat un desastre. Han estat dues setmanes en blanc. Teoricament havien de marcar la història del nostre planeta però només ha servit per enforntar encara més els països rics amb els països en vies de desenvolupament.
Tothom té raó i ningú en té. Els líders mundials, els nostres polítics han estat incapaços de posar-se d’acord. Tenien una oportunitat per donar un bon cop d’efecte a la situació i acabar de convencer plenament a la població mundial de la gravetat del problema. Pel que s’ha vist la societat està molt més conscienciada que la classe política. Em fa rabia perquè aquesta incompetència que han demostrat l’únic que fa és donar ales a paràsits socials com Alex Jones.

Tal i com ha anat la Cimera ara no sembla tan estrany pensar que tot això poc té a veure amb el canvi climàtic. Tal i com han anat les coses qui es creu que aquest sigui un problema de primer ordre? Agafa veracitat la idea de que s’està creant un Govern Mundial que aspira a controlar tots els recursos energètics.

Recordo que de petita quan feiem un exàmen hi havia un professor que sempre ens deia “no copieu i sobretot que no sembli que copieu. Eviteu crear dubtes.” És evident que jo no he assistit a la Cimera ni m’he estat passejant pel Bella Center, no sé exactament ni què s’ha dit ni com s’ha treballat. Només sé el que m’ha arribat i el que m’ha arribat, el que m’ha semblat és que ha estat un fracàs i això és molt, molt dolent.

Per fi ja va començar la cimera de Copenhaguen sobre el Canvi Climàtic. Espero que entre tots els polítics estableixin les solucions al problema i marquin una direcció ben clara a seguir. Però d’això ja en parlarem més endavant, quan tinguem les conclusions damunt la taula.

El què m’agradaria comentar avui són totes aquestes campanyes que acomanyen el ’show’ que munten els nostres polítics ‘faranduleros’. N’hi ha una que em crida especialment l’atenció. L’han anomentat “Fés sentir la teva veu”. Pots enviar una pregunta, en text o en vídeo, pels polítics i activistes que participen en aquesta Cimera.

Està molt bé crear consciència i fer-nos sentir útils, però no crec que realment escoltin la nostra veu. Amb prou feines s’escolten entre ells, ens hem de creure que a nosaltres ens faran cas? Està clar que no.

Si voleu participar d’aquesta campanya aquí teniu el link, només heu de clicar al vídeo.

Vídeo propaganda (anglès)

Per fer més el ‘paripé’