Dilluns, l’últim dilluns de febrer i l’últim dilluns que es publica un post en aquest bloc… quina pena.

Sí, això s’acaba. Però vull que acabi bé i per això avui us porto un vídeo d’allò més ‘xulo’. És per ‘mig-arreglar’  el post que vaig fer sobre les fotografies en els paquests de tabac.

Com ja he dit, sóc fumadora, però aquest vídeo m’ho fa replantejar, i molt. Quants cigarrets dec haver fumat en tota la meva vida?

Hereu és a Vancouver . Ple d’il.lusió, ple d’alegria. Igual que un nen petit, podríem dir que està ‘flipant’ amb tot el que veu. Li fa molta il·lusió aconseguir els JJOO d’hivern de 2022. Pobre infeliç, mireu-lo que emocionat que està:

Els seus companys de partit no deuen saber com dir-li: “Hereu, que no tindrem neu”, “Hereu, que els Pirineus no tenen les infrastructures suficients”, “Hereu, no marxis, que l’ambient està molt crispat”, “Hereu, abandona, que els ‘maños’ s’estan enfadant”. Res a fer, no pararà fins que el Comitè Olímpic Espanyol li digui que no pot ser i li doni la candidatura a Saragossa.

En el fons m’agradaria que ens donessin la candidatura i, més encara, que finalment Barcelona sortís escollida com a seu. Per fi l’alcalde se sentiria realitzat i es retiraria de la primera línea política, per fi s’arreglarien totes les carreteres dels Pirineus i per fi els nostres esquiadors tindrien bones instal·lacions.

Ja veig que sí, que hi ha coses bones, però penso que presentar la candidatura tenint només un esportista de neu reconegut és molt pobre. Diu molt sobre com les administracions han estat cuidant els esports de neu… i no crec que al ‘coit’ li sembli massa bé.

D’on surt l’interès dels Jocs? Cada cop tinc més la sensació de que l’Hereu és un pobre titella del PSC que pretén esgarrapar una bona subvenció per dur a terme les obres que fa tants anys esperem.

FI

Segur que encara podem seguir confiant amb aquest govern quan ens diu que la ciència és el futur? Ni jo ni ningú. Veient com de bé coneixen la ministra, em sembla que la situació no canviarà… o és que té un “mote”, la tita Garmendia?

Pel senyor Alonso, de tot cor i perquè s’informi una mica:

Ja fa temps que vaig parlar de l’ATC. Vaig predir que seria un tema complicat i, no és per tirar-me floretes, però evidentment ha portat problemes.

Ningú el volia, era massa perillós. Es perdia qualitat de vida, afectava a la salut i no sé quines coses més. Al posar els calers damunt la taula sembla que tot això ja no és tan important.

Personalment, penso que l’energia nuclear és massa perillosa, insegura. Ens pot dur molts problemes, i tenint alternatives no veig perquè l’hem de seguir utilitzant.

Què m’importa si els altres països no hi volen renunciar! A mi m’importa la meva terra, és de l’única que me’n vull sentir orgullosa i el que facin els altres m’és igual.

L’aposta per la construcció de l’ATC em decepciona una mica perquè és una aposta clara per l’energia nuclear. Ttampoc em sembla una catàstrofe terrible, el debat encara és obert i ningú aconsegueix tenir més raó que l’altre.

Podeu aprofitar el cap de setmana per consultar el bloc de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC), una molt bona pàgina. Però sobretot, us recomano que llegiu aquest article i els comentaris que hi fa la gent, és una molt bona discussió sobre l’energia nuclear. Us pot ajudar a aclarir-vos, a reafirmar-vos i, fins i tot, a canviar d’opinió! Això ja depèn de vosaltres.

La proposta d’avui és un vídeo titulat La Història de les Coses. És francament interessant, tot i que molts potser pensareu que no diu res de nou. Estic d’acord, no sembla que aporti res de nou, però de tan en tan està molt bé escoltar què diuen els altres i com ho diuen. Ja sé que és un pèl llarguet, però us animo a visionar-lo.

A mi m’ha agradat molt, moltíssim. Per això, avui dimecres 10 de febrer publico aquest vídeo al bloc.

Avui dilluns s’acaba el període d’exàmens i es reprenen les classes. Evidentment, i per variar una mica, ha fallat un professor. No hi ha classe.

Agafo la Vanguardia i me’n vaig al bar. Sempre miro el què destaquen de la lavanguardia.es. Llegeixo el següent: “Se dispara la demanda de búnkers en España por las teorías apocalípticas del 2012”.

Me quedat al·lucinant. He entrat al web de La Vanguardia i m’he trobat amb aquesta notícia.  Després de llegir-me-la tota i de mirar la pàgina web del G.S.E. 2012, no puc parar de riure.

Penso que són massa catastrofistes. No arribarem mai a necessitar búnkers i, si mai en necessitéssim, seria perquè ha passat alguna cosa molt grossa i, per tant, no valdria la pena continuar habitant el planeta. Hi ha assumptes molt més prioritaris que no pas construir búnkers públics per si de cas.

Que el món està malament això ja ho sabem. Enlloc de mirar de salvar “el propi cul” s’hauria de mirar de salvar el planeta. Sinó, on es pensen que viuran?

Que per què creuen això? Potser aquest vídeo us ajuda a entendre’ls millor…

La veritat és que fa dies que vull escriure algun post sobre l’SGAE. Em sembla tant fort i immoral el què fan… No dic que tot estigui malament, però sí em semblen ridícules certes reclamacions. Com poden cobrar per l’obra de teatre d’un institut? com poden cobrar un cànon als casals d’avis per posar la televisió? com poden cobrar a les perruqueries per posar la ràdio o un cd? com poden quedar-se tan amples davant la llarga llista que podríem fer?

A mí m’és igual que les seves homòlogues d’altres païssos tinguin més recaudació, tal i com diuen els membres de la SGAE. No té res a veure, absolutament res. Zero. S’estan passant, estan abusant clarament del poder que tenen, més aviat descaradament. Hi ha una frase feta que diu: ja passa de taca d’oli!

Un enllaç molt interessant, aprofiteu el cap de setmana per entrar-hi: exgae

Avui me adonat que tots parlem molt dels blocs, el Facebook, el Twiter, el correu electrònic… però hi ha una una aplicació web que encara no està totalment aprofitada, o almenys no sembla que tingui una massificació d’ús tant important com les altres. Estic parlant dels (o de les) wikis.

Al parlar de wikis, de seguida ens ve al cap la Wikipedia i ens quedem amb una idea molt limitada del que poden aribar a ser. Una wiki és molt més que emmagatzemar informació. Que no? fixeu-vos en aquest vídeo i digueu-me si a partir d’ara no la fareu servir molt més.

Per variar una mica, torna a ser dilluns. Ja ha passat una altra setmana i jo continuo sense tenir Facebook. Sembla que sigui un sacrilegi. “Fes-te Facebook, fes-te Facebook”, no paren de repetir-me.

Quin aclaparament, quin estrès! Si ja tinc un mòbil per estar “connectada”, si ja tinc un correu electrònic, si ja tinc el messenger, en sèrio que em cal el Facebook?

Cada dia que passo sense tenir Facebook em torno una mica més marginada, més rara, més especial. Les xarxes socials s’estan tornant imprescindibles en la vida d’una persona. Per la majoria de la gent únicament serveixen per comunicar-se, per estar al dia de la vida dels altres. Si vols formar part del món has d’estar disposat a compartir la teva intimitat amb els teus amics de manera digital.
Encara que no hi estigueu d’acord, penso que és completament estúpid.

Se’n podria treure molt més suc de les xarxes socials, però ens hem quedat estancats aquí. Bé, ara també serveixen per fer publicitat gratuïta. Per això m’encanta veure com aquests joves busquen una nova utilització de les xarxes socials. A partir de l’estudi d’aquestes en fan una aplicació a l’esport, en aquest cas el futbol. A veure si és el mateix mètode que utilitza en Guardiola…