ATC (”Al igual Termina Construyédose”)
Maria S.
A la universitat reparteixen gratuïtament el diari “La Vanguàrdia”. Mentre el fullejava m’he topat amb una notícia que parla del Magatzem Temporal Centralitzat (ATC, de “Almacén Temporal Centralizado”). La idea és construir un magatzem on desar tots els residus radioactius d’alta activitat de les centrals nuclears espanyoles.
Està clar que a Espanya s’utilitza l’energia nuclear. Si és un encert o no ja és una altra qüestió. I també està clar que tota decisió comporta conseqüències. Si treballes amb energia nuclear has de tenir mitjans i recursos suficients per fer-ho. Em sembla penós que a dia d’avui no hi hagi, a Espanya, cap mena de “lloc” on poder tractar els residus radioactius d’alta activitat.
S’estan pagant molts diners perquè encara no se sap on s’ha de construir aquest magatzem. Patètic. Amb els anys que fa que s’està duent a terme aquest projecte ja hauria de ser una realitat.
Els interessos polítics hi juguen un paper important. En l’àmbit polític és un tema delicat i tothom ha de quedar bé. Per tant, en principi les polítiques locals s’hi posen de cul. Després hi ha el govern, que precisament vol tot el contrari. Vol construir ja el magatzem, però no vol quedar malament amb ningú. Finalment, la societat, que evidentment veu bé la construcció del magatzem però no vol que es faci “a casa”, també s’hi posa de cul. Així, els uns pels altres el tema està paralitzat.
Em sembla ridícul trigar anys a posar-nos d’acord en una qüestió com aquesta.
Publicat en 22 octubre 2009 at 15:44
Hola Ignasi!
M’alegro de que tornis a passar pel bloc.
Ja tens raó quan dius que aquests són temes polèmics.
Fa uns anys, quan vivia al costat de l’Hospital del Valle Herbrón, a Barcelona, els veïns del barri es van estar manifestant mesos i mesos en contra de la narcosala que van habilitar dins el recinte de l’Hospital. Van passar pel meu pis a recollir firmes en contra però els hi vem dir que nosaltres no firmariem. Des d’aquell dia ja no vaig tornar a tenir cap més conversa d’ascensor.
Tallven una tarda a la setmana la Ronda de Dalt, es quedaven tot el dia davant la narcosala per incomodar els usuaris i feien tant de soroll com podien allà on els deixaven. Total, per què?, encara em pregunto.
Si per la narcosala ja es van posar així m’imagino com es posarien si estigéssim parlant de nuclears i m’espanto.
En fi, a veure si, de mica en mica, agafem una mica més de compromís social.
Publicat en 19 octubre 2009 at 17:31
Hola Maria,
Si descobreixes la manera de conjuminar els interessos de país amb les voluntats locals dels que reben aquest tipus d’equipaments (un ATC, o una presó, on un centre de toxicòmans), llavors seràs la presidenta del govern ipso facto, perquè és un dilema que mai ningú ha sabut resoldre. Abans per fer les nuclears el que es feia era untar els alcaldes locals i sobretot prometre’ls tot tipus de finançament d’infraestructures i serveis locals (per això Vandellós, Ascó… tenen aquests poliesportius, igual que La Pobla de Mafumet o El Morell, que tenen serveis més enllà i per sobre del nombre d’habitants gràcies als impostos que cobren a la petroquímica i les compensacions que reben…)
No és fàcil, és una qüestió ben polèmica, i sobretot parlant de nuclears…
Salutacions des de Tarragona,
Ignasi