ANIMALS? NO, GRÀCIES
- Per què maltractes el pobre animal, Albert?
- No és un maltractament, és un experiment: vull veure que fa si no pot volar.
- Què esperes que faci?
- Res, segurament no farà res, només es morirà.
Aquest cap de setmana he tingut un mal pressentiment: el meu estimat nebodet Albert de gran serà un científic cruel. Ara només té 10 anys, però ja s’imagina en un laboratori fent tota mena d’experiments. En fi, us explico què va passar. L’Albert estava assegut damunt d’una pedra molt concentrat en el què feia i hi vaig anar. Tenia una mosca, una papallona, una libèl·lula i no sé quin insecte volador més. Els tenia dins d’uns pots. Tenia la mosca a les mans i li estava arrencant les ales.
No entenc com es pot tenir aquesta fredor. No entenc el perquè de l’experimentació animal. Em sembla un acte de prepotència humana i un dolor gratuït pels milers de víctimes animals que moren en nom de la ciència. Els animals no tenen ni veu ni vot en aquesta causa, no trobo just el què els hi fem.
Estan sorgint nous mètodes per evitar l’experimentació animal, però hi ha grups que es resisteixen a abandonar aquesta pràctica. Per què si amb aquests noves tecnologies els productes surten igual d’aptes (o més) que els que provenen de laboratoris que practiquen l’experimentació amb animals, segueixen amb la idea d’utilitzar mètodes tan obsolets, estúpids i atroços? Quin interès hi ha per continuar utilitzant animals? a qui pertanyen les granges criadores-productores? Són els mateixos experimentadors els propietaris de les granges? No ho sabem, però estaríem encantats de saber-ne més.
Per si hi ha gent que creu que experimentar amb animals no és greu i que es la cosa més normal del món que mirin aquest enllaç i que continuïn sentint-se així de bé…INSENSIBLES?
Publicat en 30 juliol 2009 at 15:26
Pot ser insensibles, pot ser un mal necessari, pot ser ignorància. Tot això i més podria ser l’experimentació animal. Però, per sort, cada vegada menys i amb més -aparentment-control. Tot plegat deriva de la necessitat de provar en un organisme viu els efectes d’un fàrmac o l’evolució d’una malaltia. Un ser viu aporta condicions metabòliques i de comportament similars (que no idèntiques) a les d’un humà. I ra com ara no hi ha cap altre sistema que hagi demostrat més eficiència, per bé que les modelitzacions informàtiques ens hi apropen. Pel que sembla, trigaran un temps encara a poder suplir en condicions els animals. Cal exigir, mentre, que tot es faci seguint normes ètiques bàsiques. Però sent realistes: estem demanant ètica i respecte des d’una societat majoritàriament carnívora…